Els catalans hem estalviat com mai
Mai abans les llars catalanes havien estalviat tant. Ni durant la crisi econòmica es va arribar a aquest nivell. Per sort, aquestes bosses de diners seran un estímul per a la recuperació econòmica.
Després de gairebé tres mesos a casa, evitant el contacte social, la crisi del coronavirus ha provocat un canvi global en els hàbits de consum i d’estalvi. L'Estat d'Alarma decretat el passat març s'ha traduït en una millora en el patrimoni acumulat de moltes llars catalanes durant el segon trimestre de l'any. Amb el confinament, sense la possibilitat de realitzar moltes despeses, els estalvis bruts dels catalans i catalanes van ascendir fins a 22.655M€, un rècord històric, segons estimacions de la Cambra de Barcelona.
El tancament dels comerços, excepte farmàcies, estancs i botigues d'alimentació, va ser el primer factor amb repercussions per a l'economia. Sumat a les llargues setmanes de confinament durant els mesos de març i abril, on tan sols sortíem al carrer per anar a treballar o per fer compres essencials. Tot això ha provocat que l'estalvi de les llars creixi amb força al conjunt de la zona euro i encara més a l'economia espanyola, fruit de la major intensitat de les mesures d'aïllament social i la incertesa econòmica.
De cada 100 euros que hem cobrat els catalans, gairebé 20 els hem estalviat
La taxa d'estalvi de les famílies de Catalunya va batre rècords i es va situar en el 17,5% durant el segon trimestre de 2020. Mai abans s’havia estalviat tant al país, ni durant la crisi econòmica del 2008. En aquells moments, la taxa d’estalvi va arribar com a molt al 14%. De fet, perquè ho entenguem millor, els catalans i catalanes hem estalviat el doble que l’any passat!
La incertesa, la por a perdre la feina i les constants restriccions, han fet que moltes llars hagin optat per estrènyer-se el cinturó i incrementar el seu nivell d'estalvi. Però, malauradament, aquest fet ha comportat que el consum s’hagi reduït encara més.
Hem de continuar estalviant?
Les llars catalanes indiscutiblement han canviat. Ara els seus membres hi fan més vida i les sortides al carrer s’han reduït considerablement. El tancament de la restauració, les activitats culturals, el no poder viatjar o planificar a mesos vista ha comportat que el consum s'hagi vist frenat i l'estalvi hagi estat per alguns més que d’altres una obligació, sobretot per aquella part dels ciutadans que han vist minvar el seu volum d'ingressos.
I és que no hem d’oblidar que un dels motius fonamentals que ha portat als ciutadans a estalviar és la incertesa del que pugui succeir en el futur i, en conseqüència, atresorar recursos econòmics que els permetin afrontar el que els pugui oferir el demà.
El coronavirus segueix sent una amenaça, fins i tot ara que s'ha arribat a l'anomenada nova normalitat, però la crisi financera també ha ensenyat una gran lliçó: protegir els estalvis i la inversió. En els pròxims mesos serà de vital importància que les mesures de política econòmica que es prenguin generin confiança en la recuperació de l'economia (com, per exemple, no retirar els estímuls abans d'hora). Això facilitarà que les famílies augmentin el consum i es reverteixi part de l'estalvi acumulat durant el confinament i els posteriors rebrots, fet que suposarà una important palanca de creixement de l'activitat econòmica durant el 2021.
De fet, l’economista Jordi Goula es mostrava sorprès quan veia que les guardioles dels catalans estaven tan plenes. I es preguntava, els que molts economistes es pregunten “I què se’n farà d’aquesta estalvi?”. Doncs tant de bo actuï com un revulsiu per a la nostra economia.